Després de llarga pau de nou, Ciprina,
la guerra em mous? Perdó, perdó et demano;
no sóc no ja, com era sots l'imperi
de la bella Cinara. No pretenguis,
mare crudel dels amors dolcíssims,
imposar ton jou flonjo una altra volta
a un cor gastat, que es ratlla ja als deu lustres.
Ves-te'n aon te demanen els precs dolços
dels jovincels; i si pretens encendre
un cor digne de tu, portada en ales
de tos cignes lluents, de Paulus Màxim
endreça't al casal, que ara és bona hora;
perquè ell és noble, i és discret, i és jove,
i eloqüent defensor dels reus sol·lícits,
i ornat de gràcies mil de tota mena,
lluny portarà els penons de ta milícia.
I quan més venturós se'n pugui riure
dels preuats dons d'un rival explèndid,
vora els llacs d'Alba et posarà de marbre
Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/145
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
LLIBRE QUART
Oda I
A Venus
