Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





 CANT SECULAR

Nobles fills de Latona, astres insignes
del cel, sempre honorables i honorats,
escolteu nostres súpliques benignes
 en aquests jorns sagrats;

en que'ls Sibil·lins càntics ensenyaren
a selectes donzelles i minyons
a celebrar els Déus, qui a Roma emparen,
 ciutat dels set turons

Alm sol, sempre'l mateix i sempre vari,
qui ens duus i prens el jorn amb ton brillant
carro, jamai al món puguis ullar-hi
 com Roma res tan gran.

Tu, qui en sos parts benèvola assisteixes
a les mares, oh Ilítia immortal,
tan si'l nom de Lucina prefereixes,
 com si'l de Genital,

multiplica sa prole i fes Deesa,
els decrets sobre noces prosperar
i la llei marital, que la grandesa
 de Roma ha d'augmentar;