Diga'm (puix que t'ho prego per tots els Déus) oh Lídia,
¿perquè el jove Sibaris vols perdre amb tes carícies?
Perquè avorreix les lluites, sofrint sol i polsina?
Perquè entre companys d'armes el poltre no fadiga,
ni els gàl·lics corcers doma amb la cerada brida?
Perquè tocar no gosa les ondes tiberines?
Perquè l'oli l'espanta més que sang viperina?
Perquè destresa i forces, com abans, no acredita
ja el disc, ja el dard llençant-ne més enllà de la fita?
Perquè, perquè s'amaga, com diuen que ho feu, Lídia,
un jorn el fill de Tetis, de Tetis la marina
poc ans de caure Troia en fúnebres ruïnes,
per a que'l viril culte no l'empengués a impia
matança de les tropes de Sarpedó de Licia?
¿Veus com de l'alt Soracte la carena
torna ja a blanquejar? Veus la bosquina
