Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 52 —

L'haver explorat cèliques morades
i l'orb enter recorregut ta pensa,
si a l'últim també havies de morí,
 díga'm ¿de què et serví?

Anquites

Ningú pot evitar la nit eterna;
tots de la mort hem de seguir la via.
Morí Tàntal, qui amb Déus banquetejava
 i Titó, qui volava

sobre els aires, i Minos, qui de Júpiter
olímpic era el conseller més íntim;
i ja l'infern reté el fill de Panton
 a l'Orc remès de nou;

encara que afirmava, i era un savi
digne de gran estima a ton judici,
que si bé la matèria aquí moria,
 l'esprit sempre mania,

i en prova d'això deia que a la guerra
de Tròia ell assistí, i assegurava
regonèixer les armes i l'escut
 que en ella havia dut.

A munts sega la mort els vells i joves:
els uns la mar engull, la guerra els altres.
A tothom vers sos antres encamina
 la crudel Proserpina.

A mi també tempesta esvalotada
em sepultà al pregon del mar il.líric,