Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/58

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

A mi mateix, fruint d'amor més digne,
la lliberta Mirtala m'ha corprès,
més fera que l'onatge, que famèlic
 corba el golf calabrès.

Oda XXIV
Palmòdia

Insana ciència tot prenent per guia
deixí de colre'ls Déus amb fe sincera;
mes ara giro ja veles enrera
per a refer de nou la feta via;

puix Júpiter, qui amb fúlgides centelles
els negres núvols mil camins destroça,
sos tronadors cavalls i sa carroça
veloç guià pels cels rublerts d'estrelles.

A son fragor es va escruixir la terra;
i els rius reberen i de l'Orc l'entrada,
i l'Aties i l'Estix gran sotragada.
Déu, si li plau, el poderós aterra

i alça l'humil, i tot el món capgira.
Aquí voluble i folla la Fortuna
imperis colossals alça tot d'una;
més enllà amb fort brugit per terra en tira.