Aquesta pàgina ha estat revisada.
La esperança t'honora i la fe ardent
coberta amb son vel blanc, seguint-te encara
que enemiga als potents giris la cara
ornant-te pobrement.
Es retira llavors l'amic astut,
les perjures bagasses també es fonen
i els companys de disbauxa manya es donen
en fugir del caigut.
Conserva a Cèsar, qui immortal llorer,
diva, recullirà en terra britana
i el nou eixam de joventut romana
terror del parth lleuger.
Vergonya fa la sang que hem esmersat
en lluites fraternals, ¿què no intentàrem?
¿què és lo que intacte en nostre enuig deixàrem?
Quin Déu fou respectat?
Quina temor frenà nostre jovent?
La espasa en civils lluites amossada
torna al fornal, deesa, altra vegada
contra el persa insolent.
