Aquesta pàgina ha estat revisada.
Així empaita les tímides tórtores
per la fam hostigat l'esparver,
o pels camps de la Eumònia nevada
bruna llebra el caçaire lleuger.
Mes buscant ella mort més honrosa
no va témer, com dóna, el coltell,
ni cercà en ocults termes refugi
amb el rest de sos ràpids vaixells;
sinó que amb gran bravura i serena
al palau consternat penetrà
i agafant-ne les serps verinoses
en son cos mortal tòxic filtrà,
de sa mort voluntària orgullosa;
perquè així no pogué el vencedor
en triomfe portar-la, com dóna
menyspreable essent dòna d'honor.
Oda XXXVIII
A son sirvent
Odio el luxe dels perses, ni m'agrada
corona entrellaçada,
minyó, amb nirvis de teix.
