Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Quíns pèlags o quins rius ignorants foren
dels fúnebres combats? Quin mar deixaren
en porpra de tenyir les civils lluites?
Quina regió no monstra adhuc els signes
 de nostra sang malmesa?

Però, musa procaç, els cants alegres
deixant, no entonis fúnebre elegia:
vina amb mi de Citeres a la gruta
i cerca de pulsar amb més lleu plectre
 les cordes de la lira.

Oda I
A Sal.lusti

Crispe Sal.lusti, la riquesa estimes,
si amb temperança pots servir-te d'ella;
puix sabs que inútil és l'argent que avara
 cela la terra.

Perquè, com pare, dels germans curava
vida immortal a Proculeu espera;
el durà en ales voladores sempre,
 la fama eterna.