Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/88

L'últim viatge, quan vingui el dia,
tots dos, Mecenes, junts l'empendrem.

Ni la Chimera ni el cent-mans Gies
m'arrancarien de ton costat;
que aixís ho volen les parques pies
i els Déus ho tenen ja decretat.

Ja sots la influència d'Escorpí horrible
de la Balança o del Capricorn,
del mar hispèric flagell temible,
gronxolat s'hagi mon xic breçol;

de nostres astres és l'avinensa
gran i increible. Si el Déu tronant
d'impiu Saturnus a tu et defensa,
el vol llestíssim dels fats parant,

quan per tres voltes amb crits de festa
el poble el teatre feu ressonar;
a mi m'haguera xafat la testa
un tronc al caure, si el colp mortal

faune custodi dels vats propici
parat no hagués. No oblidis tu
ni el promès temple ni el sacrifici:
jo una primala ja tinc a punt.