Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mes si els neguits no calmen ni de Frígia
els marbres, ni la porpra resplendent
més que el bell sol, ni els rics perfums de Pèrsia
ni l'aromós Falern;
¿a què alçar amb grandesa cobejable
magnífica maisó de nou estil?
A què canviar per desvetllants riqueses
mon plàcid camp sabí?
Oda II
A sos amics
Aprengui en l'aspra guerra la pobresa
dura sapat donzell a soportar,
i cavaller temible la feresa
dels perses a domar.
Passi al cel ras i entre treballs la vida,
i al veure'l des de els murs que està expugnant
del Príncep la muller i la garrida
verge diguin plorant:
«Ai, car espòs, poc destre en l'art guerrera
d'aquest lleó no excitis el rancor;
