eternal, que enaxi son causat, ço es, son effectu, deuia esser eternal; e aquest causat dixeren que es lo mon. Mas, nos qui crehem que l mon es creat, honram mes Deu, e li atribuhim major honor en ço que dehim que Deus ha en si mateix obra eternal, amant e entenent si mateix, e gloriant en si mateix, e entenent totes coses,[1] e dehym que aquesta obra es primera, e denant a la obra que Deus hac, e ha a esser causa el mon, que no feheren los philosofs, qui ignoraren la obra que Deus ha en si mateix, e no li atribuhiren obra qui fos dintre si mateix, mas obra qui no es en si mateix ne de si mateix, ço es, lo mon;[2] e dixeren que aquella era egual en eternitat ab ell. E cor, segons la primera condicio del primer arbre, a Deu deja hom atribuir major nobilitat, per aço es demostrat que l mon es creat per Deu, qui es prima causa; e que la obra que ha en si mateix fo enans que en lo causat, ço es, lo mon. § Dix lo gentil al juheu: No pusch entendre per nuyla manera com de no res pusca esser creat res. § Dix lo juheu: Natura es d enteniment huma que differentment entena si la cosa es o no, e con la cosa se fa; e con per les conueniencies e les inconueniencies damuntdites, es prouat que Deus es creador. Mas la manera con Deus de no res faça esser res, aço enteniment huma no ho pot entendre en la cosa creada. ¿E sabs per que? Per ço cor enteniment, en no res, no enten res; e cor enteniment no pot entendre con se faça la cosa
