Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/110

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mils en contemplar Deu e sa gloria, fossen menys amables per la volentat de Deu,[1] e aço es impossibil e es contra les condicions dels arbres.[2] Cor si era possibil, seguir sia que la volentat de Deu fos contraria a bonea, granea e perfeccio, e que s couengues ab accidia e enueja, e aço es impossibil;[3] per la qual impossibilitat es signifficat que Deus ha donada lig de gracia per ço que fe e esperança se n couenguen mils ab esser contra lur contrari qui s coue ab no esser.


DE TEMPRANÇA E GLOTONIA



TEMPRANÇA e glotonia son contraris, e per aço temprança se concorda ab obediencia, e glotonia ab desobediencia. On si es donada lig de gracia, segueix se que sien donats manaments contra glotonia, qui s coue ab no esser, a fortificar temprança, qui s concorda ab esser. On si no fos donada lig de gracia, seguira s que gracia de Deu fos contraria a esser, e que s concordas ab no esser; e si ho fos, fora signifficat que Deus e no esser se couenguessen ab glotonia contra esser e temprança, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres, e contra esta art; per la qual impossibilitat lig de gracia es maniffestada. §

  1. Edit. lat. Tanto minùs divina voluntas ipsas diligeret.
  2. E aço es impossibil, per la qual impossibilitat es contra les condicions dels arbres.
  3. Edit. lat. Quod est falsum et impossibile.