Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

hauran muylers e infants, e menjaran e beuran, e no faran peccat, e en aquest estament estaran longament. Empero dien e crehen que temps venrra que tuyt morran, e de aqui enant no sera resurreccio, e les animes de aquells hauran gloria, sens que l cors no ressuscitara.[1] En aquesta oppinio son molts juheus, e en aquesta era jo ans que vengues en est loc, ne hagues lest en les flors dels arbres damuntdits, segons que es signifficat en lo primer libre. § Terça oppinio es que alcuns juheus crehen resurreccio, e crehen que tuyt ressuscitarem apres la fi del mon; e aquells homens bons hauran gloria perdurable, e los mals hauran pena dentro a alcun temps; e puxes, con Deus los haura punits dels peccats que faheren en esta present vida, perdonar lur ha, e dar lur ha gloria per tostemps. Empero alcuns homens romandran en infern per tostemps, e aquests son de poca quantitat de nombre, e son tan colpables, que no son dignes que nuyl temps lur sia perdonat. On en aquesta oppinio son yo, e vuyl esser, jatsia que en aquesta oppinio haja menys de juheus que en les altres oppinions damuntdites. § Dix lo gentil: Molt ma maraueyl de vosaltres juheus, con pot esser que enaxi sots deuesits e departits en diuerses oppinions sobre l article damuntdit, lo qual es tan necessaria cosa a saber. E per aço es me semblant que ço per que sots en diuerses oppinions, sia per deffayliment de sciencia o per menyspreament de l altre setgle.[2] § Senyer,

  1. Edit. lat. Et absque hoc, quod corpus resurgat, eorum animae possidebunt gloriam.
  2. Edit lat. Vel quia despicitis aeternam gloriam alterius saeculi.