Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sabes, ne la diuinal amor no volgues amar creatura racional en eternal durament. E si aço fos enaxi, imperfeccio de amor, poder, sauiesa, bonea e granea, fora en eternal bonea, granea, poder, sauiesa e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrat esser, e esser durable sens fi. § Certa cosa es, gentil, que creatura no pot reebre eternitat sens començament; cor si ho fehia,[1] poria esser causada[2] sens començament e sens fi, e seria aytan egual en duracio reebent influencia de sa causa, con sa prima causa; e aço es impossibil que causat pusca tant reebre, con causa pot donar; cor si ho fehia,[3] haurien egual quantitat, segons donament e reebiment. E cor causa coue esser denant en dignitat de poder a son causat, hauent major poder en donar que l causat en reebre, per aço creatura no pot esser sens començament, e la prima causa ha poder que daria esser a creatura sens començament, si l causat ho poria reebre. On si la gloria de paradis era finida, e no era de eternal durament e sens fi,[4] no seria signifficat que Deus, qui es prima causa, pogues donar eternal durament sens començament, si lo causat, ço es, la creatura, ho podia reebre. E cor, segons les condicions dels arbres, coue esser signifficat tot ço per que Deus sia pus demostrable en sa bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, per aço lo durament sens fi de la celestial gloria es maniffestable. § Dix lo gentil al juheu: Maniffesta cosa es que en eternitat

  1. Edit. lat. Nam si illam reciperet.
  2. Creada.
  3. Edit. lat. Quod si reciperet.
  4. E no era eternal sens durament e sens fi.