Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

apar a aquell que hom no dona prouança[1] de ço que es prouable.[2]


Del primer article



DE VN DEV



DEVS es vn, e en vn Deu crehem; e aquell Deu dehim que es simple e accabat,[3] e es compliment de tots bens; e en aquell son totes les flors del primer arbre. On tota la noblesa que ls juheus ni ls sarrahins poden atribuir ni comparar a la vnitat de Deu, tota aquella noblea matexa li atribuexen e li comparen los crestians, e encare molt mes que ls juheus ne ls sarrahins no li poden assignar ni atribuir. E aço es cor descrehen en la santa trinitat de Deu, e en la gloriosa encarnacio del fil de Deu. On a prouar vn Deus esser, assats couinentment ho ha prouat lo juheu, e[4] si vols que yo ho prou per moltes d altres rahons, yo son appareylat de prouar. § Respos lo gentil: Assats me tench per contengut de la prouança que l juheu ha feyta de la vnitat de Deu, per que a tu no cal[5] prouar lo primer article, cor ja es prouat; e comença a prouar los altres articles.

  1. Do prouança.
  2. Proffitable.
  3. Edit. lat. Perfectum.
  4. On.
  5. Qual.