Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/151

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


es major,[1] aytant se coue pus fortment ab perfeccio en eternitat, poder, sauiesa e amor; e aytant con lo be es menor, d aytant es pus prop a imperfeccio, qui es pus contraria cosa a perfeccio. On[2] si en Deu ha vn enjenrrador be,[3] qui fia infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui enjenrre vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e que del be enjenrrador e del be enjenrrat esta vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, major es la flor en Deu, ço es, bonea e granea, que no seria si en Deu no era ço que damunt es dit; cor cascu dels tres bens damundits es aytant bo, e aytant gran, per totes les flors del arbre, con seria la vnitat de Deu sens que en ella no fos trinitat.[4] E cor, segons les condicions del arbre, a Deu couenga esser atribuida e regoneguda la major bonea, per aço es trinitat, en ço que damunt es dit, pus maniffestable. § Dix lo gentil al crestia: Segons ço que tu dius, se segueix que la vnitat de Deu fos en major bonea si hi hauia cuatre, o cinch, o infinits de aquells bens que tu dius, que no es con ni ha tres tan solament; cor granea e bonea mils se coue a nombre de cuatre que de tres, e de cinch que de cuatre, e de infinit nombre que de finit. On con aço sia enaxi, donchs, segons ço que tu dius, en Deu deuen esser infinits bens en nombre, enjenrradors e enjenrrats e procehits. § Respos

  1. Edit. lat. Quanto majus et nobilius est bonum.
  2. Edit. lat. Hoc probato, arguo sic.
  3. Edit. lat. Vnum bonum generans.
  4. Edit. lat. Trinitas personarum.