Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vn procehit, per ço que en cascu de aquests tres sia accabada e perfecta proprietat en bonea, granea e les altres. E si ni hauia mes de tres, negu dels tres no hauria accabada proprietat, ne accabada bonea, granea, eternitat et cetera; cor enaxi con no couenen esser molts Deus, e vn Deu abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera que entre tuyt haurien, e encare ne pot mes hauer que entre tuyt ne porien hauer,[1] enaxi vn enjenrrador abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera, que dos o mes enjenrradors ne porien hauer, e mes que eyls ne porien hauer, ne pot hauer; cor serien dos o mes enjenrradors, e entre tots no porien hauer infinitat de[2] bonea, granea, eternitat, poder et cetera, e vn tan solament pot la hauer; e aço mateix se seguiria de dos o de mes enjenrrats, e de dos o de mes procehits. § Dix lo gentil al crestia: Aço mateix se segueix de la vnitat de Deu; cor si la vnitat no abasta per si matexa a esser infinida en bonea, granea et cetera, sens tres personas diuines distinctes, ha deffayliment de si matexa de bonea, granea et cetera. § Respos lo crestia: No es ver; cor si en Deu no hauia distinctes proprietats personals, no hi seria obra per la qual fos enjenrrat infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be en granea, eternitat et cetera; ne si en Deu no exia infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be enjenrrador, e de infinit be enjenrrat, no hi seruien les flors del arbres en perfeccio,[3] e seria

  1. Edit. lat. Possent comprehendere vel habere.
  2. E.
  3. Este concepto tradújose en esta forma en la edit. lat. de Maguncia: Et si in divina Essentia unus bonus infinitus in magnitudine aeternitate &c., non procederet ab infinito generante, e ab infinito generato, non essent in ipso in perfectione flores Arborum.