Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


coue esser trinitat. E si en Deu cascuna persona no era estant per si matexa, no hauria perfeccio en bonea, granea et cetera; e con cascuna haja perfeccio en bonea, granea et cetera, donchs, cascuna es estant per si matexa. § Lo gentil demana al crestia, si los sauis qui eren ab eyl entenien que eyl creegues en Deu la trinitat damuntdita. E lo crestia respos, e dix: Los juheus e los sarrahins no entenen la trinitat que nos creem, e cuyden se que nosaltres cream en altra trinitat en la qual nos no creem, ne la qual no es en Deu; e per aço no ns auenim ab eyls, ni eyls ab nos. Mas si eyls entenien la trinitat que nos creem esser en Deu, força de raho e concordança de les flors del primer arbre e les condicions d aquell, los enclinaria a concebre veritat de la sancta trinitat de nostre senyer Deu.




Del cinque article



DE CREACIO



LO crestia guarda en los cinch arbres, e volch coylir de les flors, per tal que prouas al gentil creacio. Mas lo gentil li dix, que no calia que li prouas la creacio del mon, cor assats bastant la hauia prouada lo juheu. On per aço lo crestia se lexa de