Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/189

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

home, tuyt forem en foc infernal perdurablement. Mas per la sanctetat del ajustament del fil de Deu e de la natura humana de Jhesuchrist qui fon vna persona tan solament; e per la sanctetat de [1] la sanch preciosa que Jhesuchrist escampa per recrear lo mon, som, tots aquells qui creem en recreacio, deliurats del poder del diable, e som appelats a gloria qui no ha fi.



DE PODER E CARITAT



DIX lo crestia al gentil: Certa cosa es que Deus ha creades les creatures e lurs proprietats [2] a signifficar son gran poder e sa gran caritat. E per aço ha donada al foc proprietat que se estendria sa quantitat a infinitat en cremar lenya, [3] si li era dada infinitat de lenya e loc infinit qui s couengues ab lo foc, segons que si coue aquest loc en que som. Mas per ço cor lo foc no ha infinida materia, per aço no crema infinit cors. On si l cors, qui es creatura finida e termenada, ha aquest poder e aquesta proprietat, e aquest poder e aquesta proprietat no ha de si mateix, ans la ha de Deu qui l li ha donat, quant mes Deus ha poder que fehes infinit be esser en creatura, si la creatura ho podia reebre. E si aço no era enaxi, seguir sia que la volentat de Deu e son poder fossen

  1. Per la sanctetat de la processio e de.
  2. Edit. lat. Proprietates et potestates.
  3. Edit. lat. Comburendo ligna seu quodlibet aliud passum sibi obediens.