Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/193

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Deu e en la sua justicia. On enaxi con tu, gentil, veus ab los vlls corporals, les coses corporals, ab fe e ab esperança, qui son vlls esperituals, veu hom les obres de Deu esperitualment. E aytant con fe e esperança son majors, d aytant veu hom mils les obres de Deu. On si Deus ha volgut esser home, e ha sostenguda mort [1] per home, e per recrear home, fe e esperança ne poder esser majors que no foren si Deus no fos home, ni mort per home. Cor aytant con Deus fa mes per home, d aytant en home pot hauer major fe e major esperança contra descreença e desesperança, qui son vicis, e colpes, e peccats. E cor se couenga mils ab esser, fe e esperança major, que fe e esperança menor, per aço, segons les condicions dels arbres, ço qui es occasio a major fe e esperança, se coue ab esser; en lo qual esser major es signifficada la recreacio que demanas.



DE JVSTICIA E IRA



TOT lo major do que Deus pusca donar a creatura, e lo major do que creatura pusca reebre, es que Deus faça esser creatura vna cosa ab si mateix, e que per recrear e exalçar creatura vuyla que aquella creatura, qui es vna cosa ab si mateix, [2] sostenga passio e major mort que nuyla passio ne mort que

  1. E ha mort sostenguda.
  2. Edit. lat. Quae secum est unum et idem.