Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/214

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


signifficar al huma enteniment lo trespassament damuntdit, sens la qual natiuitat la flor ne ses condicions no foren aytan maniffestades.



DE SAVIESA E CARITAT



EN Deu ha sauiesa, e en home ha caritat. On aytant con per la sauiesa de Deu ha major caritat en hom, [1] d aytant la caritat qui es en hom pot mes amar la sauiesa de Deu. On si l fil de Deu ha presa natura humana, e es nat en lo mon ab aquella humanitat, e ha illuminada aquella humanitat de major sauiesa que tota la sauiesa qui es en tots los angels e en tots los homens, e en aquella ha infusa major caritat que tota la altra caritat creada, [2] segueix se que en la natiuitat de la humanitat que l fil de Deu ha presa, sia nada major sauiesa e major caritat creada que tota altra sauiesa e caritat creada; [3] e si major sauiesa e caritat hi es nada, mils ne sera coneguda e amada la sauiesa e amor increada. E cor ço qui mils se coue a conexer e a amar la sauiesa e amor increada, se couenga ab esser e ab veritat, per aço en aquesta major conueniencia [4] de esser e de veritat, es maniffestada la natiuitat de Jhesuchrist.

  1. Edit. lat. Quanto major est divina sapientia et charitas in homine.
  2. Edit. lat. Quam sit quaelibet alia creata charitas.
  3. Edit. lat. Quàm quaelibet alia sapientia et charitas.
  4. Inconueniencia.