Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/219

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en humana natura [1] major virtut de justicia e humilitat. § Cant lo crestia hac prouat l article damuntdit al gentil, lo gentil li demana: Digues me, aquexa fembra que tu dius, de la qual nasch lo fil de Deu, ¿de qual rey fo fiyla? ¿ne qual nobilitat de fembra pot bastar que Deus hi volgues pendre natura humana, ne que de eyla volgues nexer? [2] § Respos lo crestia: Veritat es que nostra dona sancta Maria fo de linyatge de Dauid, qui fo rey lo pus honrat e lo pus noble que nuyl temps fos en lo poble dels juheus; mas lo pare de nostra dona sancta Maria no fo rey, ne sa mare no fo reyna, enans foren pobres persones, e nostra dona sancta Maria fo fembra pobre d aquests bens temporals, mas de virtuts fo pus rica e pus noble que nuyla altra creatura, exceptat son benehit fil. E aquesta dona hauia tanta de pobrea, [3] que cant lo saluador del mon nasch d eyla, no hauia casa en que infantas; [4] e en l estable, qui es com vna casa a les besties, infanta. [5] On tot aço fo a signifficança de la gran humilitat del fil de Deu, qui es pus contraria a superbia que nuyla creatura. [6] Cor si lo fil de Deu volgues nexer de regina dona de tots los regnes qui son en el mon, [7] be n pogra nexer; [8] mas no n signifficara tan gran concordança de humilitat e justicia contra injuria e superbia.

  1. Edit. lat. Ut in humana natura oriatur.
  2. Edit. lat. Et ex eadem divina nobilitas vellet nasci?
  3. Edit. lat. Habuit tantam paupertatem et inopiam.
  4. Edit. lat. In quo discumberet et pareret suum Filium.
  5. Edit. lat. Et in stabulo, quod est commune bestiis, peperit.
  6. Que nuyla altra creatura.
  7. En aquest mon.
  8. Be hi pogra.