Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/225

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

natura humana no fos vna persona ab infinida bonea, granea et cetera; per la qual persona la natura nostra fos recreada, per tal que retornas concordança esser entre nos e la final raho [1] a la qual som creats a contemplar Deu en sa gloria.



DE CARITAT E JVSTICIA



AYTANT con caritat te fa mes amar Deu, aytant justicia te fa mes ahirar injuria; e aytant con pus fortment ahires injuria, d aytant ames mes justicia; e on mes ames justicia, mes pots amar Deu. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es signifficada concordança esser entre caritat e justicia a seruir Deu. On si es ver que Deus sia home, e ha jutjat aquell home a passio e a mort, per complir en aquell home lo gran seruici que Deus vol hauer de la caritat e justicia qui es en aquell home; e encare ha volgut jutjar aquell home a mort per saluar tot home qui sia amat per aquell home, ne qui sia amant aquell home, [2] maniffesta cosa es que en tu, e en mi, e en aquell home ne pot esser major concordança entre caritat e justicia, e n podem mils esser contraris a los contraris de caritat e justicia, que no seria si Deu no era home, ne aquell home no era mort per saluar home. E cor,

  1. Edit. lat. Et finalem causam.
  2. Edit. lat. Qui diligat illum Hominem, et diligatur ab illo Homine.