Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/231

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

segueix se que la justicia ne demostra mils lo poder de Deu. E cor ço per que l poder de Deu es mils maniffestable se couenga ab veritat e ab esser, per aço en aquesta veritat e est esser es maniffestat que l anima deuayla en infern.



DE BONEA E SVPERBIA



LA bonea de Deu crea los angels en paradis, e mes Adam [1] en paradis terrenal; e per superbia caegren los demonis del cel, e exi Adam [2] de paradis terrenal. On a signifficar que la bonea de Deu sia molt fortment contraria a superbia, volch esser tan humil, que a si mateix volch vnir humilitat creada, la qual fos en la humana natura de Christ, la qual fos humiliada a mort, per restaurar ço que home hauia perdut per erguyl, e que los cels recobrassen veritat, [3] la qual fos en eyls signifficada e vistada la bonea de Deu. On a esser feyta aquesta signifficacio aytal, couench que la anima de Christ representas en infern la humilitat del cors qui era mort en la creu, e la bonea de Deu qui appeylaua les animes de Adam, Abraham, e dels alres prophetes e sancts, per pujar als cels [4] d on eren cahuts los demonis per superbia. E cor sens que l anima de Christ no deuaylas en in-

  1. Edit. lat. Et creavit et posuit Adam.
  2. Edit. lat Et Adam fuit ejectus.
  3. Virtut. Edit. lat. Veritatem.
  4. Edit. lat. Ut ipsas animas exaltaret ad celos.