Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/233

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rança, nostra fe sia signifficada esser vera, per aço es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern. [1]



DE CARITAT E IRA



SI l anima de Christ deuayla en infern per trer los sancts, e lo cors de Christ fo mort per recrear aquells, major caritat n es signifficada en l anima de Christ, e major en Deu, si es vn ab la anima e ab lo cors de Christ; e major ira ne han los infernats, e pus fortment lur conciencia lur es occasio de pena. E cor ço per que caritat e ira sien pus luny la vna de la altra, e caritat se couenga ab major gloria, e ira ab major pena, sia en esser, segons [2] les çondicions del arbre; per aço, en la major desuariacio [3] de caritat e ira, e en les condicions del arbre, es signifficat que l anima de Christ deuayla en infern, a signifficar la major lunyetat e estranyetat qui coue esser entre caritat e ira. [4]

  1. Este párrafo aparece algo ininteligible en alguno de los códices que confrontamos. Leémoslo así en uno de ellos: O fos en la major concordança de fe e esperança. E cor nostra fe se sia asignada esser vera, per aço es maniffestat que l anima de Jhesuchrist deuayla en infern.
  2. Pena, sia segons.
  3. Edit. lat. In majori differentia.
  4. Edit. lat. Ad significandum distantiam et deviationem, quae naturaliter debet esse inter charitatem et iram. En este capítulo y en el precedente observamos muchas variantes en uno de los códices que nos sirven para la confrontación; mas dejamos de notarlas por ser visiblemente debidas á descuidos del copista, no muy fiel ni esmerado, y atendida su poquísima importancia.