Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

e la caritat qui es en les animes dels sancts homens, les quals son en lo cel, foren pus agradables a la flor, que la justicia e caritat de Jhesuchrist, e aço es impossibil; cor si fos possibil, la flor fora contra major caritat e justicia, [1] e aço es impossibil; per la qual impossibilitat la humanitat de Jhesuchrist es signifficada esser en lo cel.



DE SAVIESA E JVSTICIA



CERTA cosa es que de cors glorifficat no es en aquest mon son loch, ni de anima racional altre tal. On si la humanitat de Jhesuchrist, qui vench a mort per saluar nosaltres, [2] no era en son loch, la sauiesa de Deu e la justicia de Jhesuchrist serien contraries; e si ho eren, justicia creada e justicia increada serien contraries; per la qual contrarietat sauiesa increada, qui s concorda ab justicia increada, seria contra sauiesa creada e justicia creada, qui s concorden, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es maniffestada la ascensio de la sancta humanitat de nostre senyor Jhesuchrist. § La sauiesa de Deu sab honrat molt sanct e molt martir [3] en est mon, e sab molts princeps qui son honrats en est mon. On si la humana [4] natura de Jhesuchrist era en est mon, serien pus

  1. Major caritat e major justicia.
  2. Edit. lat. Propter nostram salutem.
  3. Sab honrar molts sancts e molts martirs.
  4. On la humana.