Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/259

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


der de Deu e de la humana prudencia, [1] es signifficat que Mafumet es missatge de Deu. § Respos lo gentil: Segons les flors dels arbres e lurs condicions, se segueix que Deu no [2] trameta vn propheta contra altre, ne que la vn no descrea [3] ço que l altre ha prophetisat de Deu. On con la ley dels crestians e la tua sien contraries, per aço es impossibil que amdues les ligs sien de Deu. E si ho son, coue que les flors del primer arbre se couenguen ab falsetat contra veritat, e aço es impossibil. Encare se seguiria que si era enaxi con tu dius, que Deus degues trametre altre propheta qui destrohis ço que ha dit Mafumet; e puxes que n trametes altre apres d aquell; e axi a infinit, dentro a la fi del mon; e aço es impossibil e contra la sauiesa e perfeccio de Deu. Cor tot maestre coue que haja amor a sa obra; per la qual amor haja sa obra perfeccio, si en lo maestre han loch sauiesa e poder.



DE SAVIESA E SVPERBIA



DIX lo sarrahi al gentil: Mafumet era home lech qui no sabia letres, [4] e Deus reuela li l Alcora, qui es libre de gran sauiesa, e qui es lo pus beyl dictat qui esser pusca; [5] cor tots los homens qui

  1. E de la prudencia.
  2. Ne.
  3. Edit. lat. Ne unus tertius discredat.
  4. Edit. lat. Laicus ignorans literas.
  5. Edit. iat. Nobiliore modo dictatus et editus, qui sit et possit esse in natura.