Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/275

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

e inmortalitat, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que tot ço qui es, exceptat Deu, morra de necessitat.



DE PODER E SVPERBIA



A CONFONDRE superbia e la error e l erguyl [1] de aquells qui cuyden esser de eternal natura, volra Deus que totes coses muyren, a signifficar son poder eternal, e que pot delir [2] tot quant es, e qui ha aduyt de no res ço qui es creat. E cor, sens que totes coses no morissen, aquesta flor damuntdita no fora [3] composta de tan grans contrarietats, e la major contrarietat es affermable, per aço es prouable l article damuntdit en la major contrarietat de la flor, la qual es entre poder e superbia.



DE CARITAT E JVSTICIA



CARITAT e justicia se concorden. E cor caritat e temor se concorden, per aço temor e justicia se concorden contra ira, injuria e desesperança. [4] E cor

  1. Edit. lat. Errorem et lasciviam.
  2. Edit. lat. Potest destruere
  3. Fos.
  4. Menyspreament. Edit. lat. Odium et desperationem et injuria.