Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/278

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

con a let; e adonchs brotaran, enaxi con a herba, los homens e les besties e les aus e totes les altres creatures viuents. [1] E l angel Israphi [2] cornara lo corn altra vegada, e les gents ressuscitaran e secudiran la terra de lur cap. Foch venra del cel, e la calor del sol sera molt gran, e les gents per la gran calor que sostendran, acostar se han a la terra qui sera molt blanca. [3] Les gents seran en sudor, e trauran la lengua, e sera ls semblant que aquell dia dur cinquanta milia anys. [4] Angels deuaylaran del primer cel, qui seran mes que tots los homens viuents qui son en la terra; e del segon cel ne venrran dos tants. E puxes del terç, e axi de cel en cel doblant lo nombre dentro al sete cel. Deuaylara Deus ab los angels d aquell cel, e dira: Yo sia injurios si en aquest dia de resurreccio me escapa nuyla creatura viuent que yo no prena venjança [5] de la injuria que ha feyta. Segons aquesta manera, gentil, crehem nos que sera lo dia de resurreccio, e moltes d altres coses te n poria dir,

  1. Pueden verse sobre este pasaje las Notae miscellanea de la obra Porta Mosis, publicada en Oxfort, año 1655, in 4.º, por el orientalista y teólogo inglés Eduardo Pocock, autor de otro interesante trabajo titulado Specimen historiae Arabum. Oxfort. 1649.
  2. Alude LULL al ángel Israfil, ó sea el ángel de la resurrección, que es, según los musulmanes, el que con el sonido de su trompeta ha de despertar á los muertos para el juicio universal. En algunos códices se le llama Seraphi ó Sraphi, y en la edit. lat. de Maguncia Seraphin. Su hermano Azrael es el ángel de la muerte, que recoje el último suspiro del hombre en su agonía.
  3. Calida. En una antigua traducción francesa, que de esta cuarta parte de la obra tenemos á la vista, se escribe: «Qui sera mout blanche et froide.»
  4. Edit. lat. Mille annis. Esta cifra seguramente no es más que una expresión hiperbólica, como la del versículo 4.º del cap. 70 del Corán, y como la de los mil años que se espresan en el cap. 32 del mismo libro. Véase la obra turca Exposición de la fe musulmana, traducida al francés por el célebre orientalista M. Garcin de Tassy.
  5. Edit. lat. Perfectissiman vindictam.