Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/302

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sarrahi e dix que nuyla cosa no coue esser infinida per ço que no sia egual ab la granea de Deu qui es infinida; e per aço coue que tot ço que Deus fa en creatura sia finit en aquella quantitat que li coue, segons les condicions dels arbres.





Del dotzen article



DE PARADIS E DE INFERN



DIX lo gentil al sarrahi: No cal prouar paradis ne infern, cor assats bastantment es prouat. Mas saber vuyl la manera segons la qual creus hauer gloria en paradis. § Respos lo sarrahi, e dix: Nos crehem en dues maneres hauer gloria en paradis; la vna es gloria espiritual, l altra es gloria corporal. Gloria espiritual es veher Deu, e amar e contemplar Deu. On aquesta gloria haurem en paradis, e segons que diu lo nostre propheta Mafumet en sos Prouerbis, los homens qui seran en paradis, veuran al mati e al vespre Deu, cor per qualque loch tenguen lo cap, per les finestres dels palaus en que seran, aparra Deus a eyls; e aquella visio sera tan gran gloria, que no es cor qui la pusca albirar ni boca parlar. Gloria corporal haurem a tots los cinch sens corporals, ab los quals haura hom seruit Deu en esta present vida en que som; cor si en los cinch sens no hauiem gloria en paradis, Deus