maluestat ni a engan, ¿volriets enfortir tan flach coratge de home pereros, [1] temeros a sofferre los trebayls, e ls perills, e les morts qui s couenen a donar lausor e gloria e benediccio del nom d aquell senyor qui es digne de tots honraments, e qui vol esser tan honrat, que per si a seruir no sien temuts nuyls turments? § Caritat, justicia, prudencia, e que hi fos esperança, [2] ¿poriets vos ensemps conuenir con anassets en nostra terra, e que hi faessets lo be que yo he reebut de Deu en vos? Temprança, abstinencia, paciencia, perseuerança, [3] e les altres virtuts, ¿que feyts? No durmats, cor los vicis, qui son vostres contraris, nit e dia vetlen, e no cessen a destrohir lo mon en lo coratge dels homens glots, lutxurioses, auars, accidioses, erguyloses, enuejoses e iroses. § Dementre que l gentil disia estes paraules, eyl se remembra, e troba que sos vlls no plorauen ne gitauen les lagremes que solien; e per ço que son cor retes a sos vlls l aygua que solia, per la qual sos vlls eren en plors, volch en son coratge remembrar los set peccats mortals, dient aquestes paraules: ¡Ha! [4] ¡Con en mala seruitut son tots aquells qui son serfs e catius de glotonia! Cor glotonia tots jorns dona turment a sos seruidors, e a nuyl home rich ne pobre no perdona, e la mort acosta a nos, e nostre cors engrexa, per ço que en breu de temps sia vianda de molts vermens. § Lutxuria, qui no tan solament ensutzats lo cors, [5] ans sots sutzetat e legea de la memoria qui vos remembra, e del enteniment qui
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/315
Aparença