Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/320

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Deu, e per les paraules que vosaltres me hauets dites. E en aquella lig vuyl esser, e per aquella a honrar e a maniffestar, vuyl trebaylar tots los jorns de ma vida. [1] § Cant lo gentil hac finides aquestes paraules, e s fo leuat en peus, per ço que se ajonoylas, e que de joneylons maniffestas la lig que desiraua, eyl viu, luny de si, venir per lo boscatge dos gentils qui eren de sa terra, e qui eren en la error en que eyl esser solia, e los quals lo gentil conexia. E per aço lo gentil dix als tres sauis que eyl volia esperar aquells dos gentils qui venien, e volia en lur presencia triar e maniffestar la lig qui es via de veritat. E los tres sauis se leuaren en peus, e preseren comiat del gentil molt agradablement e deuota. Moltes foren les benediccions que los tres sauis dixeren al gentil, e lo gentil als tres sauis; e abraçaments e baysaments e lagremes e plors foren a lur comiat, e a la fi de lurs paraules. Mas ans que los tres sauis fossen partits d aquell loch, lo gentil lur demana, e dix, que molt fortment se maraueylaua d eyls con no esperauen ohir qual era la lig que eyl triaria sobre les altres. Los tres sauis resposeren e dixeren, que per ço que cascu hagues oppinio que trias sa lig, no volien saber qual lig elegiria; e majorment con sia a nos materia que ns disputem entre nos, per veher, segons força de raho e natura de enteniment, qual deu esser la lig que tu triaras. E si tu, denant nos, maniffestaues aquella lig que tu mes ames, no hauriem tan be materia con nos desputassem,

  1. Edit. lat. Et pro illa volo laborare omnibus meis diebus, ad honorandum et manifestandum nomen mei Domini.