Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/334

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aytal manera amar lo libre per ço que es beyl [1] es per la primera intencio, e amarlo entendre es per la segona; car hom desordonat fa major força de volentat en fer beyl libre que en entendre lo. § En la volentat, fill, dels homens que amen mes les coses terrenals que les coses espirituals, son enuersades les dues intencions; e aquells homens son per ço peccadors, cor desordonen intencio contra los ordonaments substancials. § En tot cant faras, ni diras, ni cogitaras, fill, hajes conexença de les dues intencions damuntdites, cor tot quant hom fa ni pot fer corporalment e espiritualment, en tot couen esser les dues intencions de necessitat; e la vna no hi pot esser menys de la altra, [2] e en cascuna cosa les pot hom hauer ordonadament e desordonada.



CAPITOL SEGON


DE DEV



DEVS, qui es sobira be, es intelligible e amable; e per aço, fill, couen se que haja intencio a si mateix; la qual intencio coue esser Deu, con sia cosa que infinidament e eternal sia intelligible e amable; a la qual intelligibilitat e amabilitat se coue esser Deus,

  1. Amar lo libre beyl.
  2. Edit. lat. Et una non potest ibi esse sinè alia.