Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/350

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la segona intencio la primera intencio no pot romanir en justicia, per aço mor justicia en la priuacio de la primera intencio, e neix injuria; e la primera intencio es enuersada en ta volentat, qui ama mes repos e benanançes que sostenir trebayls per justicia. On con aço sia enaxi, donchs, si tu, fill, ames justicia, guardet de injuria e de temptacio [1] qui començen en la segona intencio a destrohir justicia.



DE PRVDENCIA



PRVDENCIA es, fill, per intencio que ls homens sapien amar [2] virtuts e esquiuar vicis, en amar Deu e conexer, e en amar cascun home si mateix e son prohisme. Aquesta prudencia es temptada moltes vegades en los homens per los peccats mortals e venials; la qual temptacio se fa per la [3] intencio per que prudencia es; cor desuiada prudencia de la intencio per que es donada a home, es son desuiament occasio que sia en home lo contrari de prudencia, lo qual contrari es ignorancia e foylia. [4] § Amable fill, prudencia e sauiesa son quaix vna cosa matexa; on si tu est temptat per ignorancia, recorre al enteniment, e ab aquell enserca en la memoria les coses que l enteniment hi estoja [5] e hi conserua; les quals coses son remembra-

  1. Edit. lat. Cave tibi ab injuria et à tentatione.
  2. Hauer.
  3. Se fa sobre la.
  4. Edit. lat. Stultitia.
  5. Edit. lat. Reponit.