Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/382

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



DE POBREA



POBREA es, fill, desijadora per intencio que hom en sa anima ne pusca mils entendre Deu, membrant, e entenent, e amant, e gitant de son remembrar, entendre e amar les riqueses d aquest mon, qui son embargament [1] a membrar, e conexer, e amar Deu. § Amable fill, pobrea es amadora per la segona intencio, e riquea de virtuts per la primera. Mas lo demoni tempta los homens en estes dues intencions per tal que amen pobrea de virtuts per la segona intencio, e pobrea per la primera; e que pobrea amen per la segona intencio, e vsament de vicis per la primera. E aquesta temptacio fa, fill, lo demoni per tal que sia contra la intencio legitima de pobretat. § Apenes es, fill, pobretat per la primera intencio en lo coratge dels homens; cor tant amen los delits d aquest mon, que ab riqueses se couenen, e tant temen passio que pobrea dona, per ço que hom vs de fe, esperança, caritat, fortitudo e temprança, que pobrea de esperit no ha quaix en que s fortifich contra los amadors de riqueses. § Amable fill, molts homens son pobres qui han lurs riqueses e lur tresor en los homens richs, los quals son amats per la segona intencio, e lurs riqueses son amades per la primera. E per aço los homens richs e los pobres qui son temptats [2] per la manera

  1. Edit. lat. Impedimentum.
  2. Los homens richs qui son temptats.