Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/389

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



DE RELIGIOS



RELIGIOS es, fill, per intencio que haja vida contemplatiua exalçada sobre vida actiua. E per ço, fill, en ver religios hi ha [1] la primera intencio a vida contemplatiua, e la segona a vida actiua. E lo demoni, fill, tempta lo religios, per ço que no sia en vera intencio; per la qual temptacio maluat religios consent al demoni, e ha la primera intencio a vida actiua, e la segona a vida contemplatiua, sots habit de religio. § Enaxi, fill, con cauaylers son sots princep, [2] per intencio que l princep ab eyls deffena son poble, e tenga ab eyls justicia, [3] enaxi, fill, religios en vida actiua deu esser sots apostoli o prelat, per ordonar lo poble qui ls es comanat. E per ço, fill, als religioses es assignada prehicacio e confessio, [4] per esser vida actiua e justicia en poble, qui ab fe, esperança, caritat e ab les altres virtuts se mante. § Sapies, fill, que lo demoni, contra fortitut de fe, esperança, caritat, justicia, prudencia, temprança e humilitat, tempta los religioses per vida actiua e contemplatiu religios se n deffen ab vida contemplatiua. Amable fill, intencio es pus noble per obra que per paraula, e per ço deu religios hauer a bones obres la primera intencio, e la segona a paraules, segons comparacio de pre-

  1. Religios ha.
  2. Princeps.
  3. Edit. lat. Ut Princeps possit conservare suum populum in pace et Justitia.
  4. Edit. lat. Predicatio et peccatorum confessio.