Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sia que major poder fos en les coses qui han començament, que en ço qui es eternal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat Deus esser, lo qual es eternal per son poder mateix; del qual poder ix influencia e gracia a les animes dels homens e als angels en durar eternalment. § Lo gentil respos e dix que possible cosa era que lo mon fos eternal, e que hagues de si mateix poder a esser eternal. Mas lo saui destrohi sa raho, en quant dix[1] que enaxi con lo mon, per defayliment de poder, defayl[2] a hauer quantitat infinida, enaxi, per defayliment de son poder, se descoue[3] sa quantitat termenada e finida ab eternitat qui no ha fi ne començament.


DE PODER E SAVIESA



VERA cosa es[4] que poder e sauiesa se couenen ab esser; cor, sens poder, sauiesa no hauria con pogues esser. On enaxi con poder[5] e sauiesa se couenen ab esser, lurs[6] contraris, ço es, defayliment de poder e ignorancia, se couenen ab no esser; cor si s couenien ab esser, seguir sia que poder e sauiesa se couenguessen ab no esser. E si ho fahien, naturalment desijarien les coses qui han poder e sauiesa que haguessen defayliment de poder e ignorancia, per ço que haguessen esser; e

  1. Sa raho, e dix.
  2. Defaylia.
  3. Descouenia.
  4. Edit. lat. Manifestum est.
  5. Esser; cor poder.
  6. E ab lurs.