Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


damuntdites, sapies gentil, que es signifficat que en Deu ha granea, e que resurreccio es esdeuenidora; car si no ho era, seguirsen hien[1] totes les inconueniencies damuntdites.


DE ETERNITAT E AVARICIA



AVARICIA e larguea son contraris, e larguea e eternitat se couenen; e per aço auaricia e eternitat son contraris. On si resurreccio es,[2] la justicia de Deu punira[3] corporalment, e esperitualment,[4] e eternalment sens fi[5] lo home auar qui mor en peccat de auaricia; e si resurreccio no es, no l punira sino esperitualment. E cor major puniment es corporal e esperitual, que esperitual tan solament, per ço que lo puniment sia major, e que eternitat e larguea se couenguen mils contra colpa e auaricia, per aço es feta signifficança de resurreccio.[6] § Si de ço per que les virtuts de Deu se couenen mils contra los vicis qui son en hom, no era feyta signifficança necessaria, seguir sia que no fos impossibil cosa a esser concordança entre les virtuts de Deu e los vicis qui son en creatura, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat es feyta

  1. Seguir serien.
  2. Edit. lat. Unde si debet esse resurrectio.
  3. Puniria.
  4. Spiritualment.
  5. Eternalment e sens fi.
  6. Edit. lat. Igitur resurrectio nobis verè demonstratur.