Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


coue que haja començament; cor si l mal era eternal sens començament, eternitat no s couenrria ab bonea, en quant se couenrria ab contraria cosa de be, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que l mon es creat e començat. § Lo gentil demana al juheu si Deus hauia creat lo mal.[1] § Lo juheu respos que mal es considerat en dues maneres; la vna es mal de colpa, la altre es mal de pena. On con mal de colpa sia contrari a bonea, per aço s descoue a esser creat;[2] e cor mal de pena se coue ab la perfecta justicia de Deu per punir peccat, e ab la sauiesa perfecta de Deu per signifficar be de gracia, per aço mal de pena se coue a esser[3] creat per la sobirana bonea eternal.


DE GRANEA E PODER



MAJOR poder es signifficat esser en Deu si l mon es creat per lo poder de Deu, que no es si l mon es eternal; cor major poder es crear de non re tan gran mon e tan beyl, que no fora si l poder de Deu no hagues creat lo mon. E cor ço per que la granea e l poder de Deu mils se couenen e s demostren al huma enteniment couenga esser atorgat, segons la primera condicio del primer arbre, per aço

  1. Edit. lat. Creavit malum, aut non?
  2. Descoue esser creat. Edit. lat. Non convenit, quod à Deo sit creatum.
  3. Coue esser.