Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
He de tindre la pasencia,

Qu'es molta la impertinencia
Si pegues en un cuch, cuch.
¿No veus qu'es embaixador
Del rey Matarot, Grumet,
Y del seu concell elet
Es cosa de gran primor?
Escóltal; mira qué vol,
Y si descubrixes traça,
Fícalo en la carabaça
O tírali lo cresol.

Tab. Bé dius, marqués, bé has pensat.

Així eres clar com lo riu!
Oh qué enteniment tan viu!
Benhatja qui ta criat!
Feslo entrar sens fer remor
No moga pols en la sala,
Perque Tellina está mala,
No li canse algun dolor.
Mes si acás porta emboscada
Li he de mostrar gran castich,
Y sabrá que sempre estich
En la ballesta parada.

Sor. ¡Miren quín parell d'anells,

Que per lo consell me dona
Este rey cara de mona!..
Mes já entren, ahí están élls.

Ixen Grumet y Tofiu.
Gru. Senyor, á tes potes vinch

De part del rey Matarot:
So el conde Grumet...

Tab.  Al trot,

Pos á escoltarte em detinch:

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Obres_festives_del_Pare_Francesc_Mulet_(1876).djvu/144&oldid=127483»