Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/152

Já no te por al enfit.

Tof.	Senyor, si com á criat Que soch del conde Grumet, Se me permitix parlar, Jo vos diria en un tret, Que el porcut de Tabalada Mes que un forn de cals encés, Al oir vostra embaixada Tan porcament respongués, Que jo el ficara en lo niu.

Mat.	Y cóm te dihuen de nom?

Tof.	Em dihuen, senyor, Tofiu.

Mat.	A ton pare y á ta mare Els coneguí allá en lo riu, Quant jo granotes peixcaba.

Tof.	Y jo qu'encara mamaba Aquella batalla viu.

Gru.	No et vullch lo demés contar Del modo que ma respost, Deixemho per ara estar, Jo portaré al forn la post, Que á fé que ho ha de psgar.

Mat.	Home mostra ser boçal Y de poca discreció: Poch ho ha pensat lo animal, ¿Rey en ma comparació, Ahón lo ha de trobar igual? Y en volerli dilatar A sa filla el casament, Mostra enteniment poch clar, Que la dona y lo eixárment Son prontes en aferrar; Guarde, guarde bé á sa filla,