Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/156

Gru.	¡Ton pare fou gran pardal, Y en tot lo temps que vixqué Perdé la borratja de ull!

Mat.	Fer son negoci sabé, Y així, conde, fer jo vull A sa imitació també.

Gru.	Que eres son fill, bé es coneix; Lo enteniment com nn eix Tens en quatre dits de greix.

Gru.	Tornant á nostre negoci, Vetjam cóm se mata el peix; Ves á buscarme un vestit, Pera que nostra invenció Efecte tinga esta nit.

Gru.	Vaig á buscarte un gipó. (S'en vá.)

Mat.	Ves corrent, conde polit. ¡Amor, atjuda esta traça Já que'm tens rendit y esclau, Mira que la sávia es pasa, Y puix que jo tinch la clau Deixam entrar en la casa! (S'en vá.) Jo que asoles he quedat

Tof.

Jo que asoles he quedat Já mes contes em vnll fer: Ells tots se busquen muller, Y Tofiu qué buscará? Jo tinch, pensaments dos mil, De quí será esta Piuleta. Ella pareix muixquereta Y dona enamoradisa, Y pot ser qu'en la pallisa Deixe á Grumet per Tofiu, Que la palla pera el niu Es cosa molt adequada,