Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/173

Aquesta pàgina ha estat validada.

Part ninguna que amagar.

Ay ¡si encontrara jo á Piula
Per así asoles! (sagrat!)
Li diria dos requiebros
Y tentaria en la ma
Pera veure... mes sent pasos
Y capa así acaminant!
Venen sense detenció.
Ahón me podré jo amagar?
Pare Francisco de Paula,
De por estich tremolant,
No encontraré porta, armari
Ni caixa... mes así hiá
Un raconet; jo m'amague
Y vorém lo que eixirá. (Se amaga.)
(Ixen Grumet y Piula.)

Piula.

Molt atrevits son els homens!

Cóm has entrat tan secret?

Gru.

Quant Matarot á la porta

Es fintgí Matarrater,
Los criats de Tabalada
L'han cridat, y li han ubert;
Y éll m'ha agarrat baix lo bras
Com qui agarra un albaet,
Y m'ha entrat per mig de tots
Sens que ningú em conegués,
Y arrimantse baix la escala
Em deixá en un raconet.
Jo entonces et sentí céndre
Y á tento y á boniquet
He anat seguint lo remor,
Y á tú t'ha encontrat cernent.

Tof.	Carro y qué bona bugada