Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/179

Aquesta pàgina ha estat validada.

Calla, Sorollameló,

Que quant mes ho vaig pensant,
Mes conech que tens rahó.
(Ix Torral asustat.)

Tor.	No entrar molt mes me valguera, Que vore lo qu'ha vist jo. Ah, senyor, qué gran desditja!

Tab.	Qué tens, qué? qué t'amohina? S'han mort les rates?

Tor.

Ni mitja.

Tab.	Puix, qu'és?

Tor.	La infanta Tellina Qu'está feta una saljitja.

Tab.

Cóm?

Tor.	Jitat en lo seu llit El senyor matarratorum, Li está trencant el enfit.

Sor.	Domine labia mea aperies. El meu pronostich ha eixit.

Tab.	Cóm un home foraster Ha segut tan atrevit?

Tor.	Els dos baix la manta están.

Sor.	Requiescant in pace, amen. De segur s'han ofegat en lo perfum de les rates.

Tab.	Semetjant atreviment En un foraster me espanta, Pero si Torral no ment, Pobre d'éll y de la infanta, Pendré vengança al moment: Están desperts ó dormint?

Tor.	Roncant com dos borinots.

Sor.	¿Puix per qué no els aplicabes