Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/184

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Quí eres? li pregunte jo,

Y em diu: puix que no'm coneixes?
Tofiu soch l'amolador
De canons y de llançetes;
Norte de este corazon,
Jo já rebente per férteu,
Traume y dúme al dormidor.>>
Jo m'animí, y agarrantli
La primer çarpada al coll,
De aqueste modo lligat
Os lo conduixch á vos,
Perque diga qué buscaba.

Tab. Dígues, atrevit, bribó,

Cóm has tengut la osadía
De putjar los escalons
De este palacio real?

Tof. Senyor... será... si... quant.. jo...

El meu amor... la bugada.

Tab. Ah! grandísim recabró,

Puix dona bona resposta!

Tof. Quant vaig ohuir lo pregó,

Que tots á matar les rates
Vingueren, agafant jo
La ratera baix lo bras...

Sor. Sí, pero en la má el canó,

Y buscabes á Piuleta.

Tof. Vinguí á seros servidor.
Sor. Tot aixó es pura mentira.

Eres un arredrador!
¿Per qué dies qu'et portara
Donya Piula al dormidor
Jo que rebente per férteu,
Norte de este corazon?

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Obres_festives_del_Pare_Francesc_Mulet_(1876).djvu/184&oldid=127577»