|
|
Que ab ses maces y ses cotes,
Y ab trompetes y tabals,
Vatjen cridant, que baix penes
Posen per los carrers draps,
Posen cresols á les portes,
Fasen bous, festes y balls,
Traguen afora les Roques,
Ixquen nanos y jagants;
Tots los tabals y donçaines,
La diablera, el Rat penat,
Els giquets de Sant Vicent,
Les orates y elsorats;
Vull que ixquen tots los oficis
Y els homens del centsnar:
Toquen donçaines y flautes
Lo ball y lo mustaçaf
Y tota la gent d'esgrima,
Qu'es molt just que ixquen á honrar
Lo casament de ma filla
En un rey tan afamat.
Fasas la festa cumplida,
Sapien qu'es festa real;
Crida a tots los carnicers,
Y fes que maten en tant
Cinchcents bons, docentes vaques,
Gallines, capons y galls,
Perdius totes les qu'es troben
En la plaça del Mercat;
Tota la volatería;
No em sigues marqués escás,
Y pera la cansalada
Tots los porchs del Maestrat.
Dónau tot á un pastiser,
|
