Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/29

—¿Qui ix vesprá de Sant Joan,
Per capitá dels Armers?
—Ambrós Moria, mon nebot!
Li té prestat lo nanet.
—Dígam, no fá gran calor?
—Sí fá temps d'anar nohuets!
—Vindrá demà per así,
Que ara em fá mal lo ventrell.
Mire, no vullch molt cansarlo;
Esperes y avisaré.
Toca prest la campaneta,
Baixa la monja corrent,
Y abans de parlar paraula,
Aguayta p'el foradet,
Y mira com pasetjant,
Se está lo pobre fonent
De aguardar á qui es posible
Acás no volerlo bé;
Perqué en lo temps que ara corre,
Es cósa molt contingent,
No voler á qui bé vol,
Voler á qui no vol bé.
Ella el crida, y éll s'acosta
Mes alegre, y mes content
Que los cautius que han vengut
Aquestos dies de Alger.
Demánali cóm está,
La senyora fá el mateix,
Gom si no se hagueren vist
De Sant Joan á Giner.
Fica lo cap dins lo torn,
Y ella diu: «parle baixet,
Que está así prop la priora;