Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

Si sap que per eixa cara
Estich un astrólech fet,
Puix per pensar sempre en ella,
Ni repose, dorch ni bech,
Pera qué cels me demana?
Pera qué em fá pastorets?
Jo pense que ella desitja
Que perda lo enteniment.
—De segur que no pedrá
Lo que no ha tengut ni té.
—Deixes de quentos, y pase
A la reixa.—No pot ser,
Que es dia de Comunió,
Y en tals dies no podem.
Víngasen enjorn demá.
—Sí faré.—Lo que pot fer,
Venir tart com acostumbra.
—D'aixó me'n guardaré bé;
A quina hora puch venir?
—Allá devés de les tres.
—Reste, manya, en hora bona.
—Deu lo guarde, jumillet.
—Dígam, hi resta enujada?
—No per cért; y éll?—Jo, de qué?
—Puix jo m'en vaig molt contenta.
—Ja saps, manya, que só teu.
—Recordes de mí esta nit.
—Sense aixó no dormiré.
—Deu lo guart de tenir deutes.
—No m'han de faltar secrets.
Totes estes coses pasa
Lo devot que es un dement,
Que tot vé á ser una cosa,