Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/34

Mestre Donís lo fuster.
—Senyora, prenga la mel,
Lo meló y els formatjets.
—Só Vicent, este meló
Está poch escrit y es sem.
Toch! Toch! toch!... á sor Matilde.
—Puix la demana, quí es!
—Lo escolá de Sant Thomás.
—Pasarém, puix, al tornet.
Toch! Toch!—Deo gratias.—Avise
Qulestá así lo moliner.
—Senyor Vicent, no se'n vatja,
Que ha de portar un present.
Toch! toch!—Deo gratias, qui crida?
—Dos frares de la Mercé.
Toch! toch! toch!—Deo gratias.—Cride
A sor Manuela Ferrer.
—Qui la crida?—Dígali
Que una dona de Torrent.
Toch! toch!—Deo gratias.—Senyores,
Volen flor de taronger?
—Ne du molta?—Sí, senyora.
—Esperes y avisaré.
—Toch! toch! toch!—Ahí vá el oli,
Les peres y el quarteret.
—Lo Sant Christófol demanen,
Qu'está mal Miser Fuster.
—Lo senyor Mosen Gregori
Per lo Sant Christófol vé.
—A la senyora Manrique,
Só Vicent, es menester!
—Ah! señor Mosen Gregori;
Hágame usted la merced