Vés al contingut

Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Orijinal en la esfera
Y digna de la memoria;
No diu ninguna faloria,
Sino la veritat neta,
Y si hiá, alguna falteta
Lo lector perdonará;
Y en assó un favor fará
Al que escriu la candileta.

III.


De monjes en un convent
En lo salmo «Quant dilecta»
Dien per la vía recta
Candileta clarament.
Assó advertí un hom prudent
Y les volgué corretjir;
Elles qu'el varen oir,
Já cada una entre sí,
Digué: «Si em ciehuen á mí
Candileta s'ha de dir.»

IV.


Pera millor discurrir
Punt de tal dificultat,
Junta la comunitat,
Cada cual diu son sentir.
«¿Cóm sufrir ni consentir
(Diu una molt agüeleta)
Una cosa tan mal feta?
Já que posesió gotjém,
Era pareix que faltarem
Sino diem candileta